Compartit el 2024
Compartit el 2024 · 15.10.2024
Aquest és un fragment d'una obra de l'artista FERNI TROYA. Els rajos del sol n'il·luminaven una part i en deixaven una altra a l'ombra. Talment així és la vida: clars i foscos, feina i descans, estiu i hivern, bonança i precarietat, ... I entre mig i mig mil matisos. Te convid a abraçar-ho tot tal i com vengui. Perquè el que és és. Pretendre que sigui d'una altra manera és afegir un patiment innecessari.
Compartit el 2024 · 07.10.2024
Mirar de prop per veure els detalls. Mirar de prop per conèixer. Mirar de prop per saber de què estic fet. Mirar de prop per saber qui som. Mirar de prop per poder ser a partir de la meva essència. La única manera possible de ser.
Compartit el 2024 · 08.09.2024
Hi ha persones que són excepcionals. La seva mirada, la seva manera d'estar en el món, és un regal per a la resta. Hi ha generositat. Hi ha col·lectivitat. Hi ha bellesa. Hi ha lluita. Hi ha acompanyament. Hi ha esforç més enllà del benefici propi. En Manolo Vital, extremeny expulsat de ca seva i constructor, amb les seves pròpies mans, del barri Torre Baró a Barcelona, és una d'elles. I na Carme, mestra, ex-monja, catalana i dona d'en Manolo, també. Ells dos són els protagonistres...
Compartit el 2024 · 06.09.2024
Avui he vist la pel·lícula CASA EN FLAMES dirigida per Dani de la Orden i amb un magnífic guió escrit per Eduard Sala. Un gust. Perquè mostra la vida real. Amb els seus dubtes, pors, cagades, anhels, estimes i odis. I una de les cançons diu i a vegades ens en sortim (CAPTATIO BENEVOLENTIAE de MANEL) M'agrada, sobretot, el i a vegades. Els finals feliços que ens venem només fan que estorbar-nos.
Compartit el 2024 · 30.08.2024
Hi ha moments en que és bo ajudar a la persona a sostenir allò que ara li és difícil. Aquesta ajuda ha de tenir durada limitada. Només el temps just perquè la persona agafi confiança per sostenir-se tota sola.
Compartit el 2024 · 15.06.2024
Cada cabdell de fil de vida ve intrínsecament unit a unes estisores que, més prest o més tard, executaran la mort. És una certesa absoluta. Per què tenir-hi por ? Aquesta veritat ineludible ens convida a triar més conscientment com volem viure.
Compartit el 2024 · 09.06.2024
A vegades podem sentir que la foscor se'ns tira a damunt. Són temps difícils de viure. Feixucs. Cansats. Potser fins i tot exhausts. És important habitar-los que és just el contrari d'evitar-los. Perquè tanmateix hi són. I només habitant-los, que no vol dir quedar-nos-hi enganxats, obrim la porta a que el nostre sentir es pugui transformar.
Compartit el 2024 · 18.05.2024
Ahir va finalitzar el cicle Morir quan cal organitzat per l'Escola Municipal de Mallorquí. M'ha agradat molt escoltar tots els ponents anteriors i m'ha agradat molt poder aportar el meu granet d'arena juntament amb en Guillem Barceló i en Jaume Claret. El títol del nostre diàleg era Viure després del dol, morir abans de néixer. PARAULES MAJORS. I el que més m'ha agradat de tot han estat els testimonis de persones del públic que, molt generosament, han compartit la pèrdua viscuda. Han...
Compartit el 2024 · 11.05.2024
El tercer diàleg que l'Escola Municipal de Mallorquí ha organitzat dins el cicle Morir quan cal se va fer des de la mirada arqueològica i antropològica. Almudena García-Rubio, Antoni Puig i Jaume Claret parlaren ahir de gestos funeraris i gestos mortuoris, de rituals, d'aixovars i d'epitafis. I de com d'importants han estat per poder conèixer més la nostra història. I per acompanyar el dol dels familiars. O per dificultar-lo si se'ls ha tret la possibilitat fer-los. La conversa va...