Compartit el 2024

Compartit el 2024 · 15.06.2024

Cada cabdell de fil de vida ve intrínsecament unit a unes estisores que, més prest o més tard, executaran la mort. És una certesa absoluta. Per què tenir-hi por ? Aquesta veritat ineludible ens convida a triar més conscientment com volem viure.

Compartit el 2024 · 09.06.2024

A vegades podem sentir que la foscor se'ns tira a damunt. Són temps difícils de viure. Feixucs. Cansats. Potser fins i tot exhausts. És important habitar-los que és just el contrari d'evitar-los. Perquè tanmateix hi són. I només habitant-los, que no vol dir quedar-nos-hi enganxats, obrim la porta a que el nostre sentir es pugui transformar.

Compartit el 2024 · 18.05.2024

Ahir va finalitzar el cicle Morir quan cal organitzat per l'Escola Municipal de Mallorquí. M'ha agradat molt escoltar tots els ponents anteriors i m'ha agradat molt poder aportar el meu granet d'arena juntament amb en Guillem Barceló i en Jaume Claret. El títol del nostre diàleg era Viure després del dol, morir abans de néixer. PARAULES MAJORS. I el que més m'ha agradat de tot han estat els testimonis de persones del públic que, molt generosament, han compartit la pèrdua viscuda. Han...

Compartit el 2024 · 11.05.2024

El tercer diàleg que l'Escola Municipal de Mallorquí ha organitzat dins el cicle Morir quan cal se va fer des de la mirada arqueològica i antropològica. Almudena García-Rubio, Antoni Puig i Jaume Claret parlaren ahir de gestos funeraris i gestos mortuoris, de rituals, d'aixovars i d'epitafis. I de com d'importants han estat per poder conèixer més la nostra història. I per acompanyar el dol dels familiars. O per dificultar-lo si se'ls ha tret la possibilitat fer-los. La conversa va...

Compartit el 2024 · 04.05.2024

Avui hem anat de passeig amb Antoni Tugores per conèixer més sobre els cementeris de Manacor al llarg de la història. És la tercera activitat del cicle Morir quan cal organitzat per l'Escola Municipal de Mallorquí. Mos ha parlat dels diferents llocs on han estat enterrats els nostres avantpassats. A cada època hi havia una explicació que justificava un o altre. Què dirà la història futura de la manera i llocs actuals ? Necessitam fer enfora la mort per tal que no entri en conflicte...

Compartit el 2024 · 28.04.2024

Com d'important és tenir un lloc per estar a recer. Del sol, del vent, de la brusca i del calabruix. De les cremades, les ventades, els esquitxos i les pedregades. De les meteorològiques ho tenim clar. De les emocionals potser no tant. Cerca recer. Dona recer a l'altra. Sigues recer per tu.

Compartit el 2024 · 26.04.2024

Segon diàleg del cicle Morir quan cal que organitza l'Escola Municipal de Mallorquí. Avui, la mirada cap a la mort es feia des de la vessant històrica. Gonçal López, Joana Maria Pujades i Jaume Claret han parlat de mortalitat causada per pestes i epidèmies. Perquè tal i com han descrit la història ens ajuda a entendre i a reflexionar. M'agrada el verb reflexionar. Reflexionar per aprendre. També sobre la mort.

Compartit el 2024 · 19.04.2024

Avui ha començat el primer dels diàlegs que l'Escola Municipal de Mallorquí ha organitzat sota el títol Morir quan cal. Aina Fullana, Sebastià Alzamora i Jaume Claret han conversat sobre mort i literatura. Ha estat un diàleg ben interessant. Perquè com molt bé han dit la mort és una part central de la literatura perquè és una part central de la vida. I si ho tenim present? _____________________

Compartit el 2024 · 09.04.2024

Paraules dites per Jean Paul Gaultier al programa COL·LAPSE dirigit i presentat per Ricard Ustrell el passat 6 d'abril. En aquest fragment parla de la SIDA i de com hem perdut la consciència de perill. El consider extrapolable a molts altres àmbits. Potser és perillós anar així per la vida. Oblidar ens pot dur a involucionar.

Compartit el 2024 · 08.04.2024

El patiment emocional és, massa vegades, incomprès per l'entorn. I aquesta incomprensió provoca, més vegades de les desitjades, distància. I la boira que ja era espessa, s'hi torna una mica més encara. És per això que és bo acompanyar ferm i clar. Sense por. Estant al costat. El cap potser no acaba de comprendre l'altre. No fa res. El cor sí que ho sap. Deixa que entrin en sintonia. Estar al costat de qui estimam possibilita, molt més que la distància, que la persona hi pugui veure...