Compartit el 2023
Compartit el 2023 · 18.12.2023
Aquest és el meu desig de Nadal per tu. Per Nadal, Cap d'Any, Reis i resta de dies, setmanes i anys. Reb també de part meva una abraçada ben gran.
Compartit el 2023 · 01.10.2023
Avui he descobert aquestes imatges. Corresponen al moment en que Lady Gaga convida Bradley Cooper a cantar amb ella SHALLOW al concert que va fer a Las Vegas. El video el va pujar a xarxes JavieRicardo l'1 de febrer de 2019 M'he emocionat veient les diferents formes d'amor que es mostren. Hi ha un amor alegria. Un amor abraçada. Un amor ajuda. Un amor complicitat. Un amor comunicació. Un amor admiració. Un amor col·laboració. Un amor passió. Un amor decisió. Un amor tendresa. Practiques...
Compartit el 2023 · 24.09.2023
De les moltíssimes coses que he après aquest cap de setmana de la ma de ROGER SOLOMON, mestre de mestres en EMDR i dol, vull destacar aquestes paraules: Quan algú pateix molt de nivell de trauma, noltros l'hem d'anar acompanyant, estant al seu costat, presents, recolzant a la persona en el seu dolor. Si ella va a l'infern noltros hi anam amb ella per, sense sentir-se sola, poder arribar a l'altra part. Agraïda i commoguda. I amb ganes de continuar aprenent aquest art.
Compartit el 2023 · 21.09.2023
La meva manera de fer feina és sempre partint del que hi ha, del que la persona duu en aquell moment. I no estic parlant del gran tema sinó de la lletra petita de l'instant present. I això és el que hem fet avui amb les persones del grup de dol. Hem partit de la desolació la saturació, l'estic igual, el no sé què dir-vos, el pitjor i el no estic. I habitant cadascú el seu sentir l'ha pogut transformar. Una miqueta. Agraïdíssima a cada una d'aquestes persones meravelloses. Són una...
Compartit el 2023 · 18.09.2023
NANA PARA MÍ Cançó esplèndida de na CLARA PEYA acompanyada de la delicadíssima veu de Silvia Pérez Cruz D'una sensibilitat exquisita. Quan patim demanam precisament això. Que algú ens acompanyi i acaroni, ens canti fluixet i a poc a poc, per no sentir-nos tan sols en aquest dolor destructor. Res més.
Compartit el 2023 · 27.08.2023
− Y tu Jeannette, ¿esto es lo que siempre quisiste hacer? − Ahhh … No, de hecho. Alguna vez fui estudiante de ciencias políticas. Tenía muchos deseos de escribir historias que sí importaran. − Tus historias me importan. − Gracias ... No lo sé … solo que no creí que iba a acabar así. − Bueno, tal vez es que aún no has acabado. Petitíssim fragment d'una gran pel·lícula EL CASTILLO DE CRISTAL basada en el llibre homònim que va viure i escriure la periodista JEANNETTE...
Compartit el 2023 · 26.08.2023
Molt contenta de participar d'aquest gran projecte orquestrat i dirigit per na MAR MILLÁN. Ella, els altres meravellosos terapeutes, ROSA USELETI, LAURA BURGAYA, NÚRIA CERVERA, JAVIER MURO i jo, MARGALIDA GALMÉS, t'oferim un acompanyament durant 2 anys a partir de quatre principis bàsics: Realitat: on som i de quins recursos dispòs? Creativitat: què faig amb això? Auto-escolta: què necessit ara ? Direccionalitat: cap a on vull anar? Estaré encantada de trobar-te. Te deix informació de...
Compartit el 2023 · 10.07.2023
Per a la Mary, aquesta va ser la primera vegada que es va sentir responsable de l'hospitalització d'un dels germans. Es va sorprendre que, després de tants anys de sentir ràbia contra ells, això la fes sentir culpable. També la va soprende que no hagués volgut que es fessin mal l'un a l'altre, que després d'haver covat tant ressentimenent contra ells, encara se'ls estimés.* Les persones, les famílies, les situacions, les emocions, els pensaments, les accions ... no són o blanc o...
Compartit el 2023 · 28.05.2023
I amb això vas fent, vas tancant ferida que segueix coent però és que això és la vida (*) I moltes vegades volem continuar a la vida desterrant això que ens pesa i oblidam que això és, precisament, la vida. (*) Meravellós fragment de la meravellosa cançó MIRADA ESTRÀBICA de XIULA Meravellosa foto feta per la meva estimadíssima i sàvia amiga MERCÈ Gràcies per la inspiració i la companyia
Compartit el 2023 · 17.05.2023
A vegades mos desconnectam. Moltes d'elles per necessitat, sobretot quan som infants i tenim poques eines a l'abast. Mos desconnectam del nostre cor per protegir-nos d'una possible sobrecàrrega de dolor. És un recurs vàlid en aquell moment. És el recurs que tenim. El que mos ajuda a sobreviure. Benvinguda sigui aquesta capacitat. I què passa quan tornam grans ? Més vegades de les que voldríem continuam igual. I anam coixos per la vida. Ignoram el bategar del nostre cor. No sabem ni com...