A vegades podem sentir que
la foscor se'ns tira a damunt.
Són temps difícils de viure.
Feixucs. Cansats.
Potser fins i tot exhausts.
És important habitar-los
que és just el contrari d'evitar-los.
Perquè tanmateix hi són.
I només habitant-los,
que no vol dir quedar-nos-hi enganxats,
obrim la porta
a que el nostre sentir es pugui transformar.
I llavors podem veure
la llum d'un nou dia
que s'inicia.
La força
que cada un i cada una de noltros
tenim.
I connectar amb aquesta
saviesa interna
que mos guia per bons camins.
I donar les gràcies a l'univers
que ens posa a davant
persones i moments màgics
que ens acompanyen
en aquest revolt continu que és la vida.