M'AGRADEN ELS LLIBRES

 

M'agraden els llibres.

Especialment els que conten

històries de vida.

 

Me fascina la capacitat

dels escriptors i escriptores

per plasmar en aquelles pàgines

cossos, emocions i pensaments.

Me meravella especialment

la facilitat amb la que descriuen patiments.

 

Les teories que fonamenten la psicologia

estan molt lluny 

del que jo llegesc a les novel·les.

No per equivocades sinó perquè

se queden, precisament, en la teoria.

Les novel·les aterren a la realitat.

Per molt de ficció que siguin.

Els personatges que creen són de carn i ossos

amb totes les contradiccions, embolics i "costes per amunt" que això suposa.

 

Ahir vaig acabar un d'aquests llibres.

Vaig descobrir una altra cosa

per la que els llibres m'agraden tant.

Perquè tenen una foto final.

No hi ha més pàgines.

I la darrera escena que detallen

és la que queda.

És una foto fixe.

Una foto que se pot interpretar.

Una foto que aporta claredat.

Totes les pàgines anteriors cobren un sentit.

Se crea cert ordre perenne

perquè ningú ens conta

què ha passat l'endemà.

 

En contraposició, a la vida real,

no hi ha mai aquesta foto final.

Perquè la vida continua

i tots els personatges que hi actuam,

totes les nostres relacions,

estam en moviment continu.

Potser per això caminam amb tanta confusió.

 

Perquè escrivim cada una de les pàgines

del nostre llibre i no sabem quin serà el final.

 

Se deu tractar d'assaborir cada paraula

sense aferrar-nos a un final determinat.

Se deu tractar de viure la vida

amb el que la vida ens da.