Avui me pareix un bon dia
per mirar la foscor.
Aquella negror
que a vegades ens envaeix.
A partir d'un motiu visible.
O no.
En aquest cas,
la foscor és més negra encara.
Te convid a mirar
el forat que deixa dins tu.
I a abraçar-lo tant com puguis.
Com més negre i fons sigui,
més l'has d'abraçar.
Més t'has d'abraçar.
I, a vegades, la foscor no se'n va.
És per això que te convid
a que miris al teu voltant.
Demana't si algú de devora tu està patint.
Acosta-t'hi.
Estigues amb ell, amb ella.
No li diguis que ja sortirà el sol.
La persona ho sap.
Li agradaria molt poder-ho sentir.
La fosca d'ara li ho impedeix.
Per res minimitzis el seu patiment.
No saps des de quan l'arrossega.
Demana't si és insensible de part teva
reclamar-li que s'esforci més.
Coneixes el que li suposa
aixecar-se cada dia?
Atura't.
Mira.
Deixa't tocar pel patiment de l'altre.
Des d'aquí, de cor a cor,
hi ha possibilitats de que
el teu acompanyament pugui arribar.
I per tant, la foscor transformar.
Som éssers gregaris
Estar acompanyats ens fa bé.