Un gust veure com els adolescents també volen parlar de mort i dol.
La mort inesperada d'algú a qui estimes és com una tempesta que apareix enmig d'un dia assolellat
.
Aquesta tempesta mos banya, mos espanta, mos preocupa, mos empeny a cercar refugi,
mos encén de ràbia perquè els plans fets s'han tallat de cop,
mos desespera, mos enfonsa, mos descol·loca, mos ...
De tot això hem parlat avui amb un grup d'alumnes de batxillerat de l'institut Mossèn Alcover.
Vull donar les gràcies a na Maria Bel per haver traslladat la meva proposta a la resta de professorat,
a na Marga per haver participat,
i, sobretot, a cada un i cada una de les alumnes que lliurement s'han apuntat.
Un regal.