· 

POR

La por mata.

No vos explic res de nou.

La por mos mata.

Ja ho he dit.

La por me mata.

Això ha sonat una mica més a prop.

 

Ahir vaig anar al teatre i vaig veure morir de por.

Era una obra de teatre. La mort no era meva. La por tampoc.

O si.

 

Jo puc ser en Tomeu i tenir por. Por dels altres, por de jo.

Jo puc amagar-me per por.

Jo puc deixar que la por me comandi, que m'arraconi al fons del pou sec.

Jo puc deixar-me vèncer per la por.

O no.

 

Jo puc mirar la meva por.

I quan la mir descobrir-la més petita.

I resulta que tothom sabia on estava amagat i ningú l'havia vengut a empresonar.

A en Tomeu.

O a jo.

 

Gràcies Antoni Rosselló per vèncer la por i dirigir una obra com aquesta.

Gràcies Salvador Miralles, Joana Sureda i Sebastià Adrover

per vèncer la por i interpretar-la tan i tan bé.

Gràcies Antoni Mus per vèncer la por i haver-la escrita.